La coral

De la nostra coral

La Coral Icària de la Vila Olímpica neix el febrer de 1997 amb el doble objectiu de conrear la música coral de tots els temps i àmbits geogràfics, així com de promoure l’associacionisme al barri, aleshores, de recent creació. La majoria dels membres de la coral viuen als barris de la Vila Olímpica i la resta del Poblenou.

Els assajos es fan tots els dijous al vespre als locals de la parròquia del Patriarca Abraham.

parroquia

La coral rep el suport de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Vila Olímpica i és membre de la FCEC (Federació Catalana d’Entitats Corals).

El primer director fou en Jordi González. El seguiren en la direcció, en Florenci Puig, l’Òscar Altide i, en l’actualitat, la dirigeix en Jordi Roma i Sala.

Des del 2016 la Coral Icària s’ha constituït en associació.

El repertori actual inclou tant cançons clàssiques de totes les èpoques (des del Renaixement al Romanticisme passant pel Barroc i el Classicisme) com cançons tradicionals d’arreu del món, espirituals negres, cançons provinents del folk nord-americà, nadales i, per descomptat, repertori modern i tradicional català.

La coral celebra diversos concerts a l’any. Cal destacar el Concert de Nadal i el que té lloc per la Festa Major d’estiu de la Vila Olímpica, a principis de juliol. Es fan, a més, col·laboracions puntuals amb altres corals.

De quan el nom d’Icària s’associà al Barri

Icària era l’illa imaginària on Étienne Cabet (1788-1856) situa l’acció de la seva novel·la filosòfica Voyage en Icarie, descripció d’un país imaginari on es practica el comunisme. Les idees expressades en el llibre van tenir un gran impacte i van generar un gran entusiasme entre la classe obrera francesa i també de Catalunya, on Narcís Monturiol fundà el setmanari “La Fraternitat” per difondre-les. Segons la tradició popular uns seguidors de les idees de Cabet es van establir a la que actualment s’anomena Plaça Prim i que popularment s’ha conegut com Placeta Isabel o Plaça dels Pescadors.

image001

No hi ha constatació documental, però Ildefons Cerdà, el qual seria l’urbanista de Barcelona, utilitza el topònim d’Icària en 1850 per referir-se a aquest incipient nucli poblat que seria el Poblenou.

image002

Així, el nom d’Icària ha anat sempre lligat a la vida del barri: és el nom de l’Avinguda que va del Cementiri fins a la Barceloneta, de la revista de l’Arxiu Històric del Poblenou,  de l’Agrupació Excursionista Icària… i també la novel·la, “Icària , Icària … “de Xavier Benguerel, que enllaça a través del temps la utopia dels seguidors de Cabet i la del moviment anarquista del barri sota la cruel repressió del governador de Barcelona, el general Martínez Anido.